Fred Ward i Maria de Medeiros com a Henry Miller i Anaïs Nin
Ir a un encuentro no puede ser nunca escapar,
aunque releguemos cada vez el lugar de la cita.
Julio Cortázar, El Perseguidor
"Mai no serem Henry i June. Això em
reconforta. Per què? Diràs. No ho sé explicar ben bé. Tan sols sé
que, a dia d'avui, no es pot viure tan perillosament. Potser estem
tan saturats d'imatges d'amants de cel·luloide, de pells pixelades
frec a frec, que el risc de la carnalitat ja no ens atrau, a pur de
repetir estímuls visuals. El nostre món s'ha tornat flonjo. Els
desitjos són tous. Millor desitjar des de la llar, amb la cuirassa
d'un teclat i una pantalla, o bé un llibre per als més antiquats...
No parlem ja del gènere epistolar, tan extingit, i que tantes
passions inflamades ha sublimat amb mots que resultaven ser remei i
metzina alhora... Pocs cossos estenen avui les ales per a aterrar,
plegats, a les acollidores pistes d'un tàlem, no siga cas que
acaben esquarterats, -més vius que mai-, al penya-segat per on
s'estimben els hàbits adquirits, el confort i les rutines
quotidianes, valors sovint tediosos, sí, però tan segurs..."
Sílvia tanca la llibreteta on
col·lecciona tot allò que li ve al pensament. Sap que les paraules
d'avui són fruit de l'autoengany i que no per això deixen de ser
certes. Un autoengany amb què ha volgut tornar còmplice un
interlocutor imaginari. Però alguna excusa s'havia de donar per no
córrer a buscar el trassumpte real del seu confident fictici i demanar-li d'espenyar-se
plegats d'una refotuda vegada.
