divendres, 29 d’abril de 2011

El cicle de satisfacció de les necessitats


Moi, j'ai la lèvre humide, et je sais la science
De perdre au fond d'un lit l'antique conscience.
 

Charles Baudelaire, Les métamorphoses du vampire

El vampir no podria haver somiat d'anar a parar a un indret millor, si és que concedim als vampirs la capacitat de somiar. Enmig de tanta gent, ningú repararà en els seus hàbits nocturns, i per quan les desaparicions es tornen evidents i algú alarme la capitana, ja estaran fent escala a Santiago de Cuba i podrà desaparéixer durant alguna de les visites a terra ferma.

Ha anat a parar al Dark Lady per casualitat. De fet, és el seu primer viatge per mar tot i que, això sí, l'estrena ha estat de luxe. Més que un camarot, les dependències són una suite ornada amb tot de rams de flors exòtiques i cistells de fruites tropicals. Pels finestrals d'estribord, -res d'ulls de bou-, ha pogut contemplar en més d'una ocasió les manades de dofins solcant el mar. Ahir fins i tot li va semblar albirar a prop de l'horitzó una balena amb la cria. I és que no sabem del cert si els vampirs somien, però el que és seguríssim és que la seua vista abasta un radi de visió considerablement més ampli que el que ens ha estat concedit als ulls humans. I contràriament al que hom creu, sí que poden romandre desperts durant el dia, però ho han de fer en un lloc tancat i protegits de la llum directa del sol per un vidre o una cortina.

Li ha fet la ullada a una dona vídua d'uns cinquanta anys. Anit va entropessar intencionadament amb ella just en el moment que l'orquestra atacava El Danubi Blau , de manera que la forma més natural de disculpar-se semblara convidar-la a ballar el vals. Els vampirs, a més d'una extraordinària visió, posseeixen la facultat de desplaçar-se pel sòl sense a penes tocar-lo, amb la qual cosa l'experiència del ball esdevé un exercici fascinant. I així, lliscant encisadorament enmig la pista al so dels compassos de Strauss, s'ha assegurat la devoció de la vídua i un àpat sens dubte suculent.

Durant el sopar de gala, el vampir i la dona seuen a la taula de la capitana. Tot i que la major part dels homes llueixen sobris esmòquings, ell s'ha abillat amb un vestit fosc amb el coll d'estil Mao que torna més esvelta encara la seua figura. La dona ha optat per un vestit drapejat de seda negra amb l'escot de barca. S'ho pot permetre, té els muscles bonics, els pits rodons aplegats en un si provocador, la pell bronzejada sense arribar a semblar colrada. Aquesta dona fa tant de goig que el vampir comença a salivar.

Ah, quina nit més càlida, més estrellada, més perfecta que llueix a la volta del cel confosa amb la negra superfície marina com si foren un tot! Repenjada a coberta en una barana propera al castell de proa, la vídua li ha parlat al vampir de les seues empreses, dels fills ja emancipats, de les ganes de gaudir la vida un cop superat el dol pel marit difunt. Ell se l'escolta i li va donant petites informacions personals amb comptagotes, per tal que ella no el prenga per un home hermètic però alhora se senta protagonista de la conversa. Els vampirs tenen una gran intuïció, de manera que pot percebre que la intimitat ha pujat uns quants graus, els suficients com per a atansar-se suaument a la dona, recolzada d'esquenes a la barana, i passar-li les mans pels muscles i pels braços en un delicat exercici de carícies. La sent fremir, endevina com tanca els ulls i somriu mentre se li dilaten lleugerament les aletes de nas... A mesura que els batecs augmenten per l'excitació, l'olor de la sang a través de la dolça i vellutada epidermis femenina es torna més perceptible. Li encanta l'olor de la sang de les dones madures en general i el d'aquesta en particular. Olor a serenitat, a experiència, a desinhibició... Una delícia que el seu cos sol agrair amb digestions plaents.

Hem d'aclarir que els vampirs mascles són capaços d'experimentar ereccions. Com un tribut a la vida mortal, la seua pell també té memòria. D'altra banda, el cervell rèptil fa les mateixes funcions que abans d'esdevenir no-morts, tot i que les funcions reproductives sí que es veuen afectades pels canvis metabòlics i per això els vampirs no poden engendrar fills. I en aquest agradable formigueig al baix ventre, amb la pulsió de fer seu el cos veí, el vampir es deixa dur per l'instint sexual i opta per ajornar unes hores la satisfacció de l'altre instint, el de la fam.

No donarem detalls dels procediments preliminars d'un vampir en un acte sexual, atés que els humans, sobretot si són homes, es podrien sentir frustradorament acomplexats. Acudirem, això sí, al recurs de la hipèrbole per a assenyalar que els dos amants gaudeixen tant, que han fet estremir fins i tot les sòlides i gegantines quadernes del poderós Dark Lady. Primer, en unes apassionades evolucions in situ, després, al camarot de la dona.

Han brindat, contents i satisfets, molt satisfets, a la zona de coberta on havien iniciat tan íntim contacte, i ara riuen amb els esguards lluents pel recent plaer. Si algú passara a prop d'ells, copsaria immediatament quin tipus de felicitat vénen de regalar-se. Però no hi ha ningú: és tard, de matinada. Llavors el vampir torna a acostar-se a la dona vídua, la mira amorosit, amb els seus ulls hipnòtics del color de les avellanes, l'encisa, l'extasia... I a poc a poc, subtilment, li clava els ullals al coll, no sense abans haver llepat la zona amb cura. Els vampirs poden segregar voluntàriament una substància anestèsica que juntament amb la hipnosi sol facilitar la col·laboració de la presa en el procés d'alimentació. En acabar, llença el cos inert de la dona per la borda. S'adona que encara somriu.

Demà mirarà d'intimar amb una escriptora de bestsellers que li van presentar la nit del ball. Si les seues novel·les li agraden, potser ajorne l'àpat o el canvie per alguna altra suculenta presa. Els vampirs solen ser voraços lectors.

1 comentari:

  1. Una de vampirs, amb interessant informació quasi diria que naturalista sobre les seves fisiologies i costums. Especialment la voracitat lectora. Serà això el que explica tant de best-seller sobre ells com corre últimament? Al cap i a la fi, a tots ens agrada saber què diuen sobre nosaltres.

    ResponElimina