divendres, 29 de juny del 2012

Zona de confort

Fred Ward i Maria de Medeiros com a Henry Miller i Anaïs Nin


Ir a un encuentro no puede ser nunca escapar, 
aunque releguemos cada vez el lugar de la cita.
Julio Cortázar, El Perseguidor


-->
"Mai no serem Henry i June. Això em reconforta. Per què? Diràs. No ho sé explicar ben bé. Tan sols sé que, a dia d'avui, no es pot viure tan perillosament. Potser estem tan saturats d'imatges d'amants de cel·luloide, de pells pixelades frec a frec, que el risc de la carnalitat ja no ens atrau, a pur de repetir estímuls visuals. El nostre món s'ha tornat flonjo. Els desitjos són tous. Millor desitjar des de la llar, amb la cuirassa d'un teclat i una pantalla, o bé un llibre per als més antiquats... No parlem ja del gènere epistolar, tan extingit, i que tantes passions inflamades ha sublimat amb mots que resultaven ser remei i metzina alhora... Pocs cossos estenen avui les ales per a aterrar, plegats, a les acollidores pistes d'un tàlem, no siga cas que acaben esquarterats, -més vius que mai-, al penya-segat per on s'estimben els hàbits adquirits, el confort i les rutines quotidianes, valors sovint tediosos, sí, però tan segurs..."

Sílvia tanca la llibreteta on col·lecciona tot allò que li ve al pensament. Sap que les paraules d'avui són fruit de l'autoengany i que no per això deixen de ser certes. Un autoengany amb què ha volgut tornar còmplice un interlocutor imaginari. Però alguna excusa s'havia de donar per no córrer a buscar el trassumpte real del seu confident fictici i demanar-li d'espenyar-se plegats d'una refotuda vegada.

1 comentari:

  1. "mots que resultaven ser remei i metzina alhora...". Mots que exploren amb "refotuda" lucidesa l'ambivlència de l'autoengany que resulta ser tan cert. Confidències, anhels, desigs... No es pot dir més amb menys línies.
    Una besada!

    ResponElimina