L'obliqüitat del trau
dels ulls -tan blaus- desmenteix el somriure. Vull dir que alguna
tristor aparentment oculta ha hagut de planar per la jove vida
d'aquest home de la foto fins al punt d'imprimir-li l'experiència
delatora en la part més delicada de les faccions. Ja es diu, que els
ulls no menteixen. I no cal ni dir que el resultat és ben seductor.
Em fa vergonya confessar-ho, no fa bé per a una dona de mitjana edat, però el
ben cert és que l'adore.
Observe la imatge en primer pla a la pantalla, mentre intente escriure uns versos mediocres -sempre m'ho
semblen, els meus, versos mediocres com la vida mateixa, la meua-. I
m'indigna força que m'importe molt més el fet de no tenir ara aquest
rostre ben a prop, que la preocupació per l'abisme a què l'atur ha abocat tantes persones, la repressió policial que ens vexa amb violència arrogant, el feixisme
que s'ha instaurat ací i allà com una actitud d'allò més normal
en la classe política, que balla movent els peus cada cop més de pressa al so dels trets que els
mercats li disparen, ufanosos.
Però jo, ara i ací,
vull la seua carn. I la pell i els cabells i l'olor del cos. Vull la
seua veu greu parlant-me a cau d'orella, articulant els mots amb una
tènue tremolor de fons tan delatora de la seua fragilitat com la
inclinació dels ulls tristos. Ho vull com quan un xiquet vol la seua
unça de xocolata, la seua volteta a la fira, la seua nina, el seu
videojoc. Ara i ací, amb totes les energies posades en l'intent
d'eixir-se'n amb la seua, la ploralla, els crits, la rebequeria
concentrada en els peus rabiosos que colpegen sorollosament el terra.
Fins i tot quan sap que avui no toca ni l'unça de xocolata, ni la
fira, ni la nina, ni el videojoc. Que probablement no toquen mai. Que si se'n passa de la ratlla se n'anirà al llit sense sopar.
Mentre desa la llibreta
al cofret on sol guardar-la, Sílvia prem les barres i respira fondo.
Ha escrit el text a rajaploma. Avui no és un dia on la prudència i
l'esperit pràctic tinguen molta cosa a dir. Que callen.
Abans d'anar al llit, desconnecta l'ordinador, no sense abans haver
fet una última ullada a la fotografia de l'home.
